dimecres, 12 de setembre del 2018

Els carrers són independentistes... i les dades ho certifiquen

dades

Els carrers són independentistes... i les dades ho certifiquen

Les enquestes evidencien que els partidaris de la República estan molt més mobilitzats que els unionistes i que el procés ha influït en les preocupacions dels catalans i la seva satisfacció amb la democràcia

per Roger Tugas, 10 de setembre de 2018 a les 16:49 |
 
Manifestació per reclamar la llibertat dels presos polítics. | Martí Urgell
El procés català ha condicionat l'activitat política no només dels partits, sinó també de la ciutadania. Milers de persones s'han implicat en aquest projecte emancipador, sobretot arran de la gran manifestació de la Diada del 2012, el primer i més imprevist èxit mobilitzador de l'ANC. Una entitat que, des de llavors, s'ha situat com un catalitzador del procés i una fiscalitzadora de l'activitat de les institucions.

Des de llavors, les grans marxes, però també activitats diverses com debats, paradetes, accions de desobediència i altres formes de protesta i reivindicació han rebut el suport d'un gruix molt important de la ciutadania que abans no s'havia acostat als partits i altres formes d'associacionisme social i polític. "Els carrers seran sempre nostres", clamaven els defensors de l'1-O i del mandat que en va derivar, una afirmació que, segons les enquestes, fins ara ha estat certa.

I és que, més enllà dels resultats electorals, els darrers baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) evidencien que l'independentisme està molt més mobilitzat que l'unionisme. Preguntats per si, en el darrer any, els catalans han assistit a alguna manifestació -sobre el procés o no-, entre un 57% i un 60% dels independentistes responen sempre afirmativament, mentre que només entre el 12% i poc més del 16% dels unionistes havien participat en alguna marxa d'aquestes.

En el cas de l'últim sondeig que pregunta sobre aquesta qüestió -fet el febrer de 2016-, això vol que gairebé tres de cada quatre catalans que s'havien manifestat durant els anteriors 12 mesos eren independentistes, mentre que tan sols un de cada cinc era contrari a la República. Aquesta pregunta, però, no es feia abans del 2014 i, per tant, no permet aclarir fins a quin punt l'inici del procés ha activat als independentistes. De la mateixa manera, els darrers CEO tampoc no ho han demanat, cosa que impedeix saber en quina mesura s'han començat a moure els unionistes, que van protagonitzar les seves manifestacions més nombroses a finals del 2017.
 
PERCENTATGE D'INDEPENDENTISTES I UNIONISTES QUE HAVIEN ANAT A UNA MANIFESTACIÓ DURANT L'ANY ANTERIOR A L'ENQUESTA, SEGONS EL CEO

 
La diferència entre el grau d'activació mobilitzadora de la societat catalana respecte l'espanyola és igualment clara. Ho evidencien les mitjanes de respostes afirmatives a la pregunta sobre si havien participat a una manifestació el darrer any, del 2014 ençà, tant al CEO -els catalans, independentistes o no- com al Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) -el conjunt d'espanyols, incloent els catalans-. Un 36% dels enquestats pel CEO deia que sí que havia anat a una manifestació en els últims 12 mesos, per només un 16,6% dels que ho deien en el CIS, menys de la meitat.


Malgrat tot, en relació a altres tipus de protestes, el desequilibri no és tan accentuat. Així, un 35,2% dels catalans afirmen que, en el darrer any, han firmat algun tipus de petició de caràcter polític, tan sols set punts més del que ho havien fet els espanyols. Per contra, tan sols un 13,5% dels enquestats pel CEO han secundat campanyes de boicot a productes per motius polítics, mentre que sí que ho havien fet un 22,1% dels enquestats pel CIS. De fet, alguns estudis apunten que vora el 23% dels espanyols havien col·laborat en boicots de productes catalans, fet que podria explicar aquest desequilibri.
 
PERCENTATGE D'ENQUESTATS A CATALUNYA I L'ESTAT QUE HAN PARTICIPAT EN ALGUN TIPUS D'ACCIÓ POLÍTICA DURANT EL DARRER ANY (DES DEL 2014)
 
L'inici del procés també ha anat acompanyat per una major rellevància de les relacions entre Catalunya i Espanya entre les preocupacions dels catalans, fins al punt que, en les darreres tres enquestes, s'ha situat en dues ocasions com la problemàtica més citada. El 2012 es trobava en primer lloc de forma destacada l'atur i la precarietat laboral, seguida del funcionament de l'economia -dues respostes cada cop menys comunes, a mesura que l'atur queia i la crisi es deixava enrere-, però la primera gran manifestació de la Diada va catapultar la insatisfacció amb la política i els polítics com la segona preocupació, obtenint sempre, des del 2013, més del 30% de les mencions -i situant-se al capdavant en dues ocasions-.

Les relacions entre Catalunya i Espanya van superar el 20% de les respostes arran de la gran mobilització de l'ANC, però quedant-se en quart lloc. Les plebiscitàries del 2015 li van donar un nou impuls, fent-li vorejar ja el 30% i aconseguint el bronze, però va ser el referèndum de l'1-O el que va situar aquesta qüestió com la problemàtica més citada, amb prop d'un 50% de respostes, per bé que, des llavors, ha caigut deu punts. Sigui com sigui, quan algú digui que defensa "allò que importa als catalans", s'ha de referir, per força, al procés. Les polítiques socials, de fet, no han superat en cap cas el 17,5% de les respostes.
 
PREOCUPACIONS MÉS CITADES PELS CATALANS AL CEO (EN UNA RESPOSTA MÚLTIPLE)

 
El procés també ha afectat directament al grau de satisfacció per la democràcia, que ha anat de capa caiguda. El descontentament, però, ja venia d'antic i es va evidenciar amb el 15-M. En ser preguntats pel grau de satisfacció amb la democràcia, els catalans mai no han respost massa que estan molt satisfets -el màxim ha estat un 5,1%-, però, fins el 2009, la primera rèplica era que ho estaven bastant. Els poc satisfets es van situar al capdavant aquell any.

La primera gran manifestació de l'ANC, a més, va coincidir amb que els gens satisfets -que fins feia poc rondaven el 10%- ja van superar els bastants satisfets, quedant-se ja des de llavors en segon lloc. El CEO de l'abril del 2018, el primer després de l'empresonament de dirigents independentistes, fins i tot va situar els gens satisfets a punt de disputar la primera plaça als poc satisfets, que mantenien tan sols set punts de diferència. En la posterior -i fins ara, última- enquesta, però, la diferència va tornar a augmentar, tot i que la insatisfacció segueix sent molt majoritària, sumant els poc i gens satisfets quasi el 79% de les respostes.
 
GRAU DE SATISFACCIÓ AMB LA DEMOCRÀCIA DELS CATALANS, SEGONS EL CEO

 
L'apoderament de la ciutadania que ha suposat el procés, en què la societat civil sovint ha marcat el ritme dels esdeveniments, ha estat evident i així ho han percebut els catalans. Si surten al carrer, si les mobilitzacions han estat tan massives, és perquè es perceben útils. Abans de la manifestació del 2012, tan sols un 37,5% dels enquestats pel CEO es mostraven més aviat d'acord conforme "la gent del carrer pot influir en el que fan els polítics", per un 59,5% que no.

Després de la marxa -que va donar lloc a un canvi de prioritats del Govern i a la convocatòria d'eleccions-, en canvi, la diferència entre les dues respostes s'havia reduït de 22 punts a tan sols sis i mig. A finals de novembre del 2013, un any abans del 9-N, aquells que estaven d'acord amb que la ciutadania pot influir ja eren majoria, una posició que no han deixat mai. De fet, en el sondeig de l'octubre de l'any passat, just després de l'1-O, el 60,1% defensava la capacitat d'influència de la gent i un 37,2% la negava, un percentatge de respostes exactament oposat a tan sols cinc anys abans, abans de la primera gran manifestació.
 
PERCENTATGE DE CATALANS QUE CREU QUE LA GENT POT INFLUIR EN ELS POLÍTICS, SEGONS EL CEO

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Aquest poble ha de guanyar, per Vicent Partal

Editorial

Vicent Partal

La guerra de 1936-1939 va causar una enorme decepció en molts intel·lectuals i gent de bé de tot el món, que van entendre per primera vegada que per a guanyar no n’hi havia prou de tenir raó. Hi ha un paper d’Albert Camus, tan amarg com lúcid, que ho explica i que és un antídot essencial contra el cinisme.
Dic això per recordar que hi ha hagut molts moviments, moltes causes justes, que no han pogut guanyar, ni tenint més raó i essent més imprescindibles que la nostra i tot. La dels nostres avis i besavis que van perdre la vida provant d’aturar amb les armes l’avanç del feixisme, sense anar més lluny.
Però, en contrast, aquest poble ara ha de guanyar. Després d’allò que es va veure i es va viure ahir, ha de guanyar. No pot haver-hi cap alternativa possible que no siga la victòria. Perquè tanta generositat personal, tant de compromís col·lectiu, tanta resistència organitzada, tanta alegria fins i tot en el pitjor moment, tanta solidaritat entre gent de tota mena i condició, tanta empatia, tanta disciplina per a no respondre a les provocacions, tanta intel·ligència col·lectiva no poden de cap manera perdre.
Els catalans ens hem avesat a fer coses extraordinàries com si fossen les coses de cada dia. Això és bo, però sempre que siguem conscients que fa set anys ja que fem les manifestacions més impressionants que hom pot imaginar avui dia a Europa. Que en aquest temps ja hem girat el país com un mitjó i l’hem fet molt millor. Que hem estat capaços de no caure en l’espiral d’odi a què ens volgueren abocar l’agressió del primer d’octubre, el 155 i aquell infame discurs de Felipe VI del 3 d’octubre. I que res no ens desanima ni ens fa eixir del carril per on volem circular: ni els errors dels nostres polítics ni les amenaces quotidianes.
No aconsegueixen ni aconseguiran canviar la nostra manera de fer, ni fomentant de manera irresponsable l’odi i la violència. Hi ha més d’una Catalunya, és clar, però precisament ahir el contrast entre els desset trists manifestants que va arribar a aplegar Ciutadans a la plaça del Rei i la multitud milionària que va celebrar la il·lusió col·lectiva republicana en els sis quilòmetres de la Diagonal no podia ser més explícita, ni podia explicar millor per què aquesta Catalunya dels estels i el groc ha de guanyar.
La Catalunya dels estels i el groc ha de guanyar perquè la gent que puja a un autocar per fer quilòmetres cap al seu tram és qui representa la millor part del país, i no pas aquella gentussa dels tatuatges nazis i el braç alçat a la romana. La Catalunya dels estels i el groc ha de guanyar perquè són els qui es manifesten sense originar cap incident els qui representen la millor part d’aquest país i no els qui fan de cada concentració un enfrontament, una ocasió per a fer córrer la sang. Però sobretot la Catalunya dels estels i el groc ha de guanyar perquè representa d’una manera meravellosa la pluralitat del país, de totes les capes socials i edats, de totes les idees i creences, de totes les maneres de fer i de viure.
És això que es va tornar a viure ahir a la Diagonal i és això que la classe política catalana no pot deixar caure en el buit. Aquest poble mereix que el govern i el parlament, que els partits i les associacions facen realitat la República proclamada el 27 d’octubre, la independència i aquesta societat més digna i justa que tots anhelem. I no val cap excusa per a no intentar-ho des de les institucions, tantes vegades com calga. I coste què coste.

Investiguen cinc policies espanyols més per les càrregues de l’1-O a Barcelona

El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona investiga cinc policies espanyols més per les càrregues de l’1-O a la ciutat. Els encausats varen participar en les accions policíaques contra l’escola Àgora (Nou Barris), les Escoles Pies de Sant Antoni i l’escola Infant Jesús (Gràcia). D’aquesta manera, ja són nou els agents investigats per la brutalitat de les càrregues durant el referèndum. Els encausats ara són el cap de l’operatiu a l’escola Àgora i dos antiavalots que varen participar en l’actuació contra el col·legi. Un antiavalot que va actuar a les Escoles Pies i un altre a l’escola Infant de Jesús.
En les interlocutòries, el jutge valora que les càrregues contra les Escoles Pies i Àgora constitueixen un ús ‘desproporcionat’ de la força. El magistrat recorda que els manifestants impedien l’accés als centres, però sempre de manera pacífica i sense agredir els agents. Pel que fa a les Escoles Pies, relata dues ‘agressions gratuïtes’, sense poder-ne identificar els antiavalots que hi participen. El jutge també retreu a la policia espanyola que actués a l’escola Infant de Jesús, ja que el TSJC només els permetia fer-ho en centres de titularitat pública.
‘Colpegen de manera indiscriminada’
En les interlocutòries, el jutge descriu l’actuació dels agents a Nou Barris de la següent manera: ‘Els cops, com es poden observar a les imatges, van de dalt a baix, colpejant forçosament en la zona superior dels cossos dels ciutadans concentrats. Es pot observar com entre les lesions patides hi ha diversos cops al cap que necessiten punts de sutura. Diversos dels ferits, amb el cap sagnant, són clarament enregistrats en les imatges.’
A més destaca que la càrrega comença ‘sense saber-se el motiu’, ja que els concentrats impedeixen l’accés de manera pacífica. Tanmateix, això no impedeix als agents ‘colpejar de manera indiscriminada a les persones’, relata el jutge. Segons ell, l’ús de la força és ‘desproporcionat respecte a la situació existent’ i considera que ‘no existia motiu’ perquè els policies utilitzessin les seves defenses.
En el cas de les Escoles Pies, el jutge explica que els agents actuen sense que s’escolti cap avís o cap advertència. ‘Els agents comencen a agafar amb força a les persones i les llencen a terra o les empenyen cap a fora, sense cap mena de mirament i utilitzant certament una violència desproporcionada. S’observen fins i tot agressions clarament gratuïtes’, escriu el magistrat.
Sobre aquestes agressions, en relata dues. Una per part d’un agent d’informació que oculta el seu número identificatiu sota una armilla groga i que porta part de la cara tapada. ‘Dóna una puntada de peu al costat d’un ciutadà que acaba de ser tirat a terra, de manera absolutament innecessària’, explica el jutge.
Agressions gratuïtes
La segona agressió encara és més greu, ja que hi participen dos agents que, fins ara, no ha pogut ser identificats. La situació és la següent: ‘Un ciutadà, confús per l’actuació policíaca i amb les mans aixecades, rep tres cops de puny d’un agent en el costat dret i després és agafat pel coll per un altre agent que el tira a terra, on és colpejat amb puntades de peu.’
El magistrat explica que la violència dels agents no correspon a cap agressió prèvia dels manifestants i que, de fet, durant la càrrega cap policia és agredit. En aquest sentit, destaca que les lesions que presenten els agents són ‘compatibles amb la violència exercida per ells mateixos.’
Una actuació no emparada pel TSJC
En les càrregues contra l’escola Infant de Jesús, el magistrat assegura que l’actuació de la policia espanyola no és emparada per la interlocutòria del TSJC que dictava les instruccions per impedir l’1-O. ‘Cal preguntar-se quin fou el motiu pel qual es va actuar, empènyer, sacsejar i colpejar a les persones que eren allà’, escriu.
Segons el magistrat, les càrregues ‘a banda de les lesions que ja consten, podrien ser constituents a priori d’un delicte dels previstos en l’article 175 del codi penal —atemptat contra la integritat moral—, sinó algun de més greu.’
El jutge, doncs, retreu a la policia espanyola la seva actuació perquè l’escola era un centre privat i el TSJC només instava impedir el referèndum en edificis de titularitat pública. ‘L’actuació policíaca no fou tan asèptica com s’indica en l’informe, els agents no es van limitar a presentar-se al lloc dels fets, sinó que van pretendre l’accés al centre escolar’, afirma. A més, detalla com els agents arrosseguen els manifestats mentre els donen cops i puntades de peu. ‘Alguns són empesos violentament i altres reben tibades a les orelles’, conclou.
Les reaccions de les acusacions
El tinent de batllia de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens ha celebrat la decisió del jutjat i ha destacat el paper del consistori en les acusacions. ‘Hauran de rendir comptes’, ha piulat.

IMPORTANT‼️El jutge ens dona la raó i imputa 5 nous agents @policia per violència
▶️ CEIP AGORA 1 cap operatiu i 2 agents
▶️ ESCOLA PIES 1 agent
▶️ ESCOLA INFANT DE JESÚS 1 agent
Gràcies acusació @bcn_ajuntament hauran d rendir comptes per imatges com aquestes👇



El Centre Irídia, part també de l’acusació particular, ha assegurat que la decisió del jutge suposa ‘un pas endavant per acabar amb la impunitat de l’1-O.’ A més, ha volgut remarcar l’esforç popular per a portar bona part de les proves que han servit per encausar els agents.