BALANÇ DEL CICLE 'LA PELL DE BRAU'
El federalisme agafa aire a l'Hospitalet
Sartorius, Caamaño, Pérez Royo i Arbós assenyalen les claus que hauria de tenir una alternativa creïble enfront de l'independentisme i l'immobilisme del PP
Diumenge, 20 de novembre del 2016 - 19:22 CET
EL PERIODICO
«Estic immers en la creació d’un moviment federalista a Espanya. Crec que és fonamental. Dedicaré la meva última neurona a això». Amb aquestes paraules va acabar Nicolás Sartorius la seva intervenció en el cicle La pell de brau que s’ha celebrat durant aquest mes a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet. Un moviment que podria sorgir amb les idees compartides per la resta de ponents procedents de l’àmbit del constitucionalisme acadèmic hereu de l’obra de Francisco Rubio Llorente: Xavier Arbós, Francisco Caamaño i Javier Pérez Royo.
La primera conclusió del cicle fa referència a l’origen de l’actual clima de tensió entre Espanya i Catalunya: la sentència contra l’Estatut aprovat pel Parlament, per les Corts i pels ciutadans catalans. «Des d’aleshores, vivim en un cop d’Estat permanent», va assenyalar amb la seva habitual contundència Pérez Royo per a qui el germen d’aquest disbarat va ser la recusació de Pablo Pérez Tremps que va desequilibrar les majories del Tribunal Constitucional a favor de les lectures més restrictives de la Carta Magna.
Aquest efecte va ser justament el contrari del que pretenien els promotors de l’Estatut, que en opinió d’un dels juristes que va tenir un paper més actiu en la seva tramitació, Francisco Caamaño, «va pretendre fer front a determinades maneres d’interpretar la Constitució amb un text prolix que va intentar forçar el marc jurídic utilitzant el seu llenguatge per orientar-lo en una direcció».
L’episodi de l’Estatut, sumat a la crisi econòmica i a la radicalització del nacionalisme català i del PP, ha donat com a resultat que el 48% dels catalans es mostrin a favor d’anar-se’n d’una Espanya que des d’aleshores no té «constitució territorial». Aquesta situació de bloqueig no es pot resoldre, insisteixen els constitucionalistes, per la via actualment plantejada per la majoria parlamentària a Catalunya perquè el «dret a decidir no existeix ni en la legalitat espanyola ni en l’europea», perquè la unilateralitat atropella els drets de la meitat de catalans que no volen la independència i perquè la UE no el reconeixerà.
LES BASES DEL PROJECTE / ¿Sobre quines bases podria actuar el moviment federalista que pretén impulsar Sartorius? El camí, per als ponents del cicle, és la reforma constitucional, que hauria de parlar obertament de la «nació catalana», protegir les llengües espanyoles que no són el castellà, consagrar el «principi d’ordinalitat» en matèria de finançament i crear un «marc de convivència» per sobre dels sentiments nacionals. «És més fàcil canviar amb la dreta al Govern», va sentenciar Sartorius.
De problemes, molts. Per començar, tornar a l’àmbit polític i superar l’immobilisme de Rajoy, parapetat en la via judicial. Per un altre costat, la Constitució, va assenyalar Arbós, no ha aconseguit crear una «cultura d’Estat que integri el concepte autonòmic», cosa que permet als independentistes i a la dreta espanyola obtenir rèdit electoral de la tensió permanent.
Els organitzadors, L’Hospitalet-Espai de Debat en col·laboració amb EL PERIÓDICO, van anunciar que tindrà continuïtat amb la creació d’una tribuna metropolitana.
EL PERIODICO
La primera conclusió del cicle fa referència a l’origen de l’actual clima de tensió entre Espanya i Catalunya: la sentència contra l’Estatut aprovat pel Parlament, per les Corts i pels ciutadans catalans. «Des d’aleshores, vivim en un cop d’Estat permanent», va assenyalar amb la seva habitual contundència Pérez Royo per a qui el germen d’aquest disbarat va ser la recusació de Pablo Pérez Tremps que va desequilibrar les majories del Tribunal Constitucional a favor de les lectures més restrictives de la Carta Magna.
Aquest efecte va ser justament el contrari del que pretenien els promotors de l’Estatut, que en opinió d’un dels juristes que va tenir un paper més actiu en la seva tramitació, Francisco Caamaño, «va pretendre fer front a determinades maneres d’interpretar la Constitució amb un text prolix que va intentar forçar el marc jurídic utilitzant el seu llenguatge per orientar-lo en una direcció».
L’episodi de l’Estatut, sumat a la crisi econòmica i a la radicalització del nacionalisme català i del PP, ha donat com a resultat que el 48% dels catalans es mostrin a favor d’anar-se’n d’una Espanya que des d’aleshores no té «constitució territorial». Aquesta situació de bloqueig no es pot resoldre, insisteixen els constitucionalistes, per la via actualment plantejada per la majoria parlamentària a Catalunya perquè el «dret a decidir no existeix ni en la legalitat espanyola ni en l’europea», perquè la unilateralitat atropella els drets de la meitat de catalans que no volen la independència i perquè la UE no el reconeixerà.
LES BASES DEL PROJECTE / ¿Sobre quines bases podria actuar el moviment federalista que pretén impulsar Sartorius? El camí, per als ponents del cicle, és la reforma constitucional, que hauria de parlar obertament de la «nació catalana», protegir les llengües espanyoles que no són el castellà, consagrar el «principi d’ordinalitat» en matèria de finançament i crear un «marc de convivència» per sobre dels sentiments nacionals. «És més fàcil canviar amb la dreta al Govern», va sentenciar Sartorius.
De problemes, molts. Per començar, tornar a l’àmbit polític i superar l’immobilisme de Rajoy, parapetat en la via judicial. Per un altre costat, la Constitució, va assenyalar Arbós, no ha aconseguit crear una «cultura d’Estat que integri el concepte autonòmic», cosa que permet als independentistes i a la dreta espanyola obtenir rèdit electoral de la tensió permanent.
Els organitzadors, L’Hospitalet-Espai de Debat en col·laboració amb EL PERIÓDICO, van anunciar que tindrà continuïtat amb la creació d’una tribuna metropolitana.
