Muriel Casals: "Puigdemont té les virtuts de Mas però no ho és, i per tant, salva la cara de la CUP"
Casals admet que hi havia "interessos més o menys declarats i oberts d'alguns a JxSí que pensessin que hi havia l'oportunitat per apartar Artur Mas"
|
Muriel Casals i Couturier (Avinyó, França, 1945) és ara diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. És una nouvinguda a la vida parlamentària, però no pas a la lluita política. Doctora en economia per la UAB,
havia militat al PSUC i a ICV, però ha estat des de la presidència
d'Òmnium Cultural on Muriel Casals ha viscut de més a prop el procés
sobiranista. El seu nom havia sonat com a alternativa a Artur Mas per
part de la CUP, que veia en ella 'la reina mare del procés'.
La
Muriel Casals activista de la societat civil, i no només diputada, com
ha viscut els tres mesos de negociacions entre JxSí i la CUP?
La paraula seria intensament. I això vol dir amb moments d'alegria i amb alguns moments d'angoixa, perquè no és fàcil. Però justament perquè vinc de la societat civil i d'una entitat com és Òmnium Cultural, que el que ha fet i fa és posar en contacte sensibilitats diferents, aconseguir que vagin juntes persones, entitats, organismes, polítics i no polítics, aparentment allunyats, doncs em semblava que hi havia d'haver una continuació de la feina que jo tenia quan era presidenta d'Òmnium. Recordo la manifestació del juliol del 2010 contra la sentència del Constitucional contra l'Estatut, en què Òmnium, convidàvem entitats i polítics a fer un cafè i a parlar-ne, i per a mi vas ser una sorpresa molt grata que gairebé tothom hi venia, també els sindicats i les patronals.
La paraula seria intensament. I això vol dir amb moments d'alegria i amb alguns moments d'angoixa, perquè no és fàcil. Però justament perquè vinc de la societat civil i d'una entitat com és Òmnium Cultural, que el que ha fet i fa és posar en contacte sensibilitats diferents, aconseguir que vagin juntes persones, entitats, organismes, polítics i no polítics, aparentment allunyats, doncs em semblava que hi havia d'haver una continuació de la feina que jo tenia quan era presidenta d'Òmnium. Recordo la manifestació del juliol del 2010 contra la sentència del Constitucional contra l'Estatut, en què Òmnium, convidàvem entitats i polítics a fer un cafè i a parlar-ne, i per a mi vas ser una sorpresa molt grata que gairebé tothom hi venia, també els sindicats i les patronals.
Diria que sense la mediació de la societat civil, sobretot
Òmnium, ANC, AMI i Súmate, l'acord entre CDC i ERC per anar plegats amb
Junts pel Sí no s'hauria produït?
No ho podem saber, però la mediació i la insistència i la voluntat i l'esforç posat per tots aquests agents de la societat civil van tenir-hi un paper clau. Òmnium volia fer campanya a favor de la independència de Catalunya, i això vol dir que en el terreny de la política, t'has de situar al costat, i donant suport, als que volen això. I el millor que et pot passar és que els partits que volen això formin un bloc el més compacte i unit possible, perquè els socis d'Òmnim són molt plurals, n'hi ha que voten Convergència, ERC, de la CUP, d'ICV i fins i tot del PSC. Per tant, com més agrupades estiguessin les forces polítiques, més fàcil ens era des de la societat civil posar-nos al seu costat, per anar al darrere o per anar al davant arrossegant-los quan fos necessari.
Aquesta diversitat de pensament també es reflecteix en la junta d'Òmnium. Hi ha hagut també tensions internes per la posició de l'entitat davant del procés?
Tensió sí, però això no té per què ser negatiu! Divisió? No, divisió no. Estar en tensió, en alerta, com el corredor abans de començar la cursa. Aquestes tensions hi han estat, però en cap cas no han provocat enfrontaments durs o desagradables.
No ho podem saber, però la mediació i la insistència i la voluntat i l'esforç posat per tots aquests agents de la societat civil van tenir-hi un paper clau. Òmnium volia fer campanya a favor de la independència de Catalunya, i això vol dir que en el terreny de la política, t'has de situar al costat, i donant suport, als que volen això. I el millor que et pot passar és que els partits que volen això formin un bloc el més compacte i unit possible, perquè els socis d'Òmnim són molt plurals, n'hi ha que voten Convergència, ERC, de la CUP, d'ICV i fins i tot del PSC. Per tant, com més agrupades estiguessin les forces polítiques, més fàcil ens era des de la societat civil posar-nos al seu costat, per anar al darrere o per anar al davant arrossegant-los quan fos necessari.
Aquesta diversitat de pensament també es reflecteix en la junta d'Òmnium. Hi ha hagut també tensions internes per la posició de l'entitat davant del procés?
Tensió sí, però això no té per què ser negatiu! Divisió? No, divisió no. Estar en tensió, en alerta, com el corredor abans de començar la cursa. Aquestes tensions hi han estat, però en cap cas no han provocat enfrontaments durs o desagradables.
|
Han tingut un pes important, perquè les entitats de la societat civil han estat neutrals. Tenim claríssim que el camí cap a la independència l'hem de fer junts, no hi ha cap país que es pugui construir només des de la dreta o només des de l'esquerra. Perquè el debat es va plantejar en el terreny de la ideologia: Volem la independència com sigui, o només volem la independència si és per fer la revolució socialista? El paper d'aquestes entitats ha estat també de dir als revolucionaris que no deixessin passar el tren, que sou tan revolucionaris que no voleu fer la revolució si teniu al costat algú que no us agrada? Hi renunciareu? I als altres els vam dir: "No veieu que la independència també ens portarà inexorablement a un país amb més justícia social i igualtat? Per cert, ja sé que ara no és políticament correcte citar Jordi Pujol, però quan va començar l'autonomia, va dir 'volem autogovern perquè volem redistribuir millor la renda, la riquesa i el poder, i la cultura'. Doncs això és el que estem fent, i és atractiu per a la dreta, per al centre i per a l'esquerra.
El dia de l'acord, la CUP va dir que havia complert el seu
compromís perquè havia llençat Mas "a la paperera de la història". Hi ha
hagut tensió excessiva, durant les negociacions, i fins i tot, manca de
respecte per totes dues parts?
Hi ha hagut una mica de tot. Jo parlo des de JxSí, i val la pena remarcar la molta flexibilitat i paciència, la comprensió, i una certa seguretat, perquè almenys des de la meva observació, una bona part de les reivindicacions 'esquerranoses' de la CUP eren reivindicacions que des de l'àmbit de JxSí o ja teníem assumides o estàvem molt feliços d'assumir. Crec que vam tenir un comportament intel·ligent en el sentit de no exhibir-nos, sinó de donar les gràcies per les bones idees aportades per la CUP.
En aquest sentit, vostè jugava amb avantatge, pel seu passat de militància al PSUC.
Sí, és veritat, les esquerres amb una ideologia molt forta, i si això ho lligues a la joventut, hi ha una tendència a pensar que tu saps què convé a tothom i que qui no combrega amb les teves idees, està equivocat. Però com que d'aquests n'hi havia als dos costats... al final ens hem entès. Per exemple, la Gabriela Serra no pot dubtar que jo sóc una persona que vull el benestar per a les capes més populars de la població, i al mateix temps que a JxSí hi havia gent que podia tenir tendència al dogmatisme, també.
El seu nom va estar sobre la taula en dues ocasions com a possible alternativa a Artur Mas. Li han recriminat en alguna ocasió que, essent un perfil d'esquerres, es posés a costat del president?
Sí que m'ha passat, però és molt fàcil de contestar. Jo sé molt bé per què hi ha hagut retallades a la Generalitat en els últims anys, i bona part de les persones que m'han acusat d'estar amb persones que retallen, també ho saben. Jo no conec cap polític que li agradi retallar, els agrada inaugurar, ampliar i gastar diners. Anar repetint a tort i a dret que hi ha polítics que volen tancar hospitals i retallar serveis simplement és increïble si rumies una mica, però moltes vegades la política, malauradament, funciona amb poc nivell de raonament. Quan sento que m'acusen d'això, penso, com es pot ser tan sectari?
Ha vist sectarisme, en la negociació?
Se n'ha vist, tant en els negociadors com en alguns observadors, que no volien creure que l'anterior Govern, el presidit per Mas, amb una etiqueta de centre-dreta, podia fer coses com les que ells farien. I quan els ensenyes els pressupostos i els expliques que són polítiques socials, s'irriten moltíssim.
El Govern de Carles Puigdemnt té una 'etiqueta' diferent?
És obvi que sí, hi ha un desplaçament cap al centre-esquerra, per la composició pròpia del Govern. L'argument que 'això és la dreta', a hores d'ara ja no es pot sostenir. És més, l'ambició i l'esperança del Govern és que com que és tan obvi que es faran polítiques socialdemòcrates, qualsevol socialdemòcrata conscient haurà de donar suport a moltes de les polítiques del Govern.
Hi ha hagut una mica de tot. Jo parlo des de JxSí, i val la pena remarcar la molta flexibilitat i paciència, la comprensió, i una certa seguretat, perquè almenys des de la meva observació, una bona part de les reivindicacions 'esquerranoses' de la CUP eren reivindicacions que des de l'àmbit de JxSí o ja teníem assumides o estàvem molt feliços d'assumir. Crec que vam tenir un comportament intel·ligent en el sentit de no exhibir-nos, sinó de donar les gràcies per les bones idees aportades per la CUP.
En aquest sentit, vostè jugava amb avantatge, pel seu passat de militància al PSUC.
Sí, és veritat, les esquerres amb una ideologia molt forta, i si això ho lligues a la joventut, hi ha una tendència a pensar que tu saps què convé a tothom i que qui no combrega amb les teves idees, està equivocat. Però com que d'aquests n'hi havia als dos costats... al final ens hem entès. Per exemple, la Gabriela Serra no pot dubtar que jo sóc una persona que vull el benestar per a les capes més populars de la població, i al mateix temps que a JxSí hi havia gent que podia tenir tendència al dogmatisme, també.
El seu nom va estar sobre la taula en dues ocasions com a possible alternativa a Artur Mas. Li han recriminat en alguna ocasió que, essent un perfil d'esquerres, es posés a costat del president?
Sí que m'ha passat, però és molt fàcil de contestar. Jo sé molt bé per què hi ha hagut retallades a la Generalitat en els últims anys, i bona part de les persones que m'han acusat d'estar amb persones que retallen, també ho saben. Jo no conec cap polític que li agradi retallar, els agrada inaugurar, ampliar i gastar diners. Anar repetint a tort i a dret que hi ha polítics que volen tancar hospitals i retallar serveis simplement és increïble si rumies una mica, però moltes vegades la política, malauradament, funciona amb poc nivell de raonament. Quan sento que m'acusen d'això, penso, com es pot ser tan sectari?
Ha vist sectarisme, en la negociació?
Se n'ha vist, tant en els negociadors com en alguns observadors, que no volien creure que l'anterior Govern, el presidit per Mas, amb una etiqueta de centre-dreta, podia fer coses com les que ells farien. I quan els ensenyes els pressupostos i els expliques que són polítiques socials, s'irriten moltíssim.
El Govern de Carles Puigdemnt té una 'etiqueta' diferent?
És obvi que sí, hi ha un desplaçament cap al centre-esquerra, per la composició pròpia del Govern. L'argument que 'això és la dreta', a hores d'ara ja no es pot sostenir. És més, l'ambició i l'esperança del Govern és que com que és tan obvi que es faran polítiques socialdemòcrates, qualsevol socialdemòcrata conscient haurà de donar suport a moltes de les polítiques del Govern.
|
Quan la situació està al límit, la situació és tensa, però el grup de JxSí teníem molt clar que el nostre candidat era l'Artur Mas.
Tothom?
Jo crec que sí, una altra cosa és que hi hagués interessos més o menys declarats i oberts d'alguns que pensessin que aquesta era l'oportunitat per apartar Artur Mas. Però la convicció que el paper d'Artur Mas ha estat clau per arribar fins on hem arribat i que dóna prestigi internacional al procés, això fins i tot la CUP ho comparteix, perquè deia que no volia la mort política de Mas. Perquè la CUP sap que Mas era la diana de tots els atacs. Perquè és clar, que jo, la senyora d'Òmnium, catalanista de tota la vida, sigui independentista, això a Madrid els deixa molt tranquils, però que Mas i tot el que representa també vulgui la independència, això crea un problema a les institucions espanyoles.
Jo crec que sí, una altra cosa és que hi hagués interessos més o menys declarats i oberts d'alguns que pensessin que aquesta era l'oportunitat per apartar Artur Mas. Però la convicció que el paper d'Artur Mas ha estat clau per arribar fins on hem arribat i que dóna prestigi internacional al procés, això fins i tot la CUP ho comparteix, perquè deia que no volia la mort política de Mas. Perquè la CUP sap que Mas era la diana de tots els atacs. Perquè és clar, que jo, la senyora d'Òmnium, catalanista de tota la vida, sigui independentista, això a Madrid els deixa molt tranquils, però que Mas i tot el que representa també vulgui la independència, això crea un problema a les institucions espanyoles.
De fet, es passa de ser 'el problema catalán' a ser el 'desafío catalán' quan CDC fa el pas...
Exacte, quan una part de la burgesia catalana, el gruix sociològic del centre de Catalunya, se suma al procés. Aquí comença el problema per a Madrid, i l'esperança per a nosaltres, perquè és quan podem guanyar.
Tornant al seu nom com a possible presidenta, en algun moment se li va plantejar formalment?
El meu nom surt quan es pensa que una possible solució és no perdre l'Artur Mas com a líder del procés, i buscar una fórmula que faci una presidència formal i no de lideratge. En mi veuen una persona que ja té una edat i que està claríssim que no té futur polític, això donava tranquil·litat als dos costats. Però de fet, no s'arriba a parlar. Hi ha un moment en què la CUP s'adona que està portant la tensió a un límit que els fa mal a ells i als seus amics, i busquen una manera de sortir d'aquest atzucac de no a mas. I pensen que si posen algú que faci de reina mare, s'acabaria el problema. I al final, més o menys s'acaba... La CUP diu explícitament que vol sortir d'aquest impàs, i si aquí ho sumem l'actitud decidida i generosa de l'Artur Mas, es desencalla tot.
I de sobte, un dissabte a migdia, a poques hores que expiri el termini per investir un president, apareix Carles Puigdemont.
En Carles Puigdemont té pràcticament les mateixes virtuts que l'Artur Mas, però no és l'Artur Mas, i per tant, salva la cara de la CUP. I ara, gràcies a la CUP tenim dos presidents per comptes d'un, dos senyors fantàstics. La CUP ens ha regalat un altre president.
Quan li comuniquen a vostè que Artur Mas fa un pas al costat?
Me n'assabento dissabte a la tarda, una estona abans de la roda de premsa oficial.
Quin va ser el seu primer sentiment en conèixer la notícia?
Com que l'anunci va lligat a la bona notícia d'en Carles Puigdemont, l'agror inicial es veu ràpidament dominada per la dolçor. El sentiment de tristor també es veu suavitzat perquè Artur Mas diu que no marxa, que es queda al procés d'una manera o altra. És veritat que jo defensava que el procés l'havia de liderar Mas, perquè és la cara més internacional i és en el punt de mira de Madrid, però te n'adones que emergeix un nou líder en un sol dia, perquè tenim un país amb molta gent fantàstica.
Exacte, quan una part de la burgesia catalana, el gruix sociològic del centre de Catalunya, se suma al procés. Aquí comença el problema per a Madrid, i l'esperança per a nosaltres, perquè és quan podem guanyar.
Tornant al seu nom com a possible presidenta, en algun moment se li va plantejar formalment?
El meu nom surt quan es pensa que una possible solució és no perdre l'Artur Mas com a líder del procés, i buscar una fórmula que faci una presidència formal i no de lideratge. En mi veuen una persona que ja té una edat i que està claríssim que no té futur polític, això donava tranquil·litat als dos costats. Però de fet, no s'arriba a parlar. Hi ha un moment en què la CUP s'adona que està portant la tensió a un límit que els fa mal a ells i als seus amics, i busquen una manera de sortir d'aquest atzucac de no a mas. I pensen que si posen algú que faci de reina mare, s'acabaria el problema. I al final, més o menys s'acaba... La CUP diu explícitament que vol sortir d'aquest impàs, i si aquí ho sumem l'actitud decidida i generosa de l'Artur Mas, es desencalla tot.
I de sobte, un dissabte a migdia, a poques hores que expiri el termini per investir un president, apareix Carles Puigdemont.
En Carles Puigdemont té pràcticament les mateixes virtuts que l'Artur Mas, però no és l'Artur Mas, i per tant, salva la cara de la CUP. I ara, gràcies a la CUP tenim dos presidents per comptes d'un, dos senyors fantàstics. La CUP ens ha regalat un altre president.
Quan li comuniquen a vostè que Artur Mas fa un pas al costat?
Me n'assabento dissabte a la tarda, una estona abans de la roda de premsa oficial.
Quin va ser el seu primer sentiment en conèixer la notícia?
Com que l'anunci va lligat a la bona notícia d'en Carles Puigdemont, l'agror inicial es veu ràpidament dominada per la dolçor. El sentiment de tristor també es veu suavitzat perquè Artur Mas diu que no marxa, que es queda al procés d'una manera o altra. És veritat que jo defensava que el procés l'havia de liderar Mas, perquè és la cara més internacional i és en el punt de mira de Madrid, però te n'adones que emergeix un nou líder en un sol dia, perquè tenim un país amb molta gent fantàstica.
Diumenge 17.01.2016 07:22
Carles Castellanos i Llorenç, històric militant independentista, membre de l’ANC, militant de Poble Lliure i professor de la UAB
