dissabte, 13 de juny del 2020

Decapitar Colom: la protesta que ja és a Europa

Les manifestacions contra el racisme que hi ha a diverses ciutats dels Estats Units arran de l’assassinat de George Floyd han trobat una mena de protesta de caràcter més simbòlic. Enderrocant, pinten i, fins i tot, decapiten, les estàtues de Cristòfor Colom, considerat pels col·lectius indígenes i antiracistes símbol de la colonització i del genocidi que va cometre l’imperi espanyol a Amèrica. Dimecres, l’estàtua de l’explorador que hi ha a la ciutat de Boston va aparèixer decapitada de bon matí. En un estat proper, a Virgínia, a la ciutat de Richmond, els manifestants van fer igual amb una figura de Colom de més de tres metres. La protesta s’ha anat replicant en unes quantes ciutats i ha atemorit altres països on podria passar igual.
L’efecte en cadena també ha arribat a Minneapolis, focus de les protestes antiracistes als Estats Units perquè és on la policia va assassinar Floyd el 25 de maig. Ahir, el Moviment Indígena Americà va organitzar una protesta al capitoli de Saint Paul, seu del govern estatal de Minnesota, per a fer caure l’estàtua de Colom. La policia hi era present, però no va intervenir-hi. Els manifestants van fer-la caure amb dues cordes que havien lligat meticulosament a l’estàtua.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.

A third Christopher Columbus goes down. https://twitter.com/RitaPanahi/status/1270854304199356417 

Estàtua d’homenatge a Colom a Miami, Florida
‘És un gest molt poderós, que hàgim pogut desmantellar la història construïda en aquest país. Les falsedats que s’han dit sobre Cristòfor Colom, sobre com va venir aquí i que va fer una bona tasca. Tot això són mentides’, deia Dorene Day, una de les fundadores del Moviment Indígena. A Miami també hi ha hagut atacs a l’estàtua de Cristòfor Colom, i de Juan Ponce de León, conqueridor castellà que encapçalà la primera expedició europea a la península Florida i a la qual van posar nom. Set persones van ser detingudes per pintar-hi el nom de Geoge Floyd i BLM, sigles de Black Lives Matter.
Ciutats com Nova York han volgut prevenir i per això han desplegat un operatiu permanent de policies al voltant de la icònica escultura de Cristòfor Colom que hi ha situada a Manhattan, just davant de l’Hotel Trump. El governador de l’estat, Andrew Cuomo, amb avantpassats italians, ha declarat ‘entendre els sentiments contra Colom’, però demana que es respecti l’estàtua de l’explorador perquè creu que també representa el llegat i la contribució dels iberoamericans a Amèrica.
Aquest moviment ha travessat l’oceà i ha deixat de ser estrictament nord-americà. Diumenge, a Bristol, uns quants manifestants van enderrocar una estàtua de l’esclavista anglès Edward Colston i la van llançar a les aigües del port. Posteriorment, una estàtua d’un altre esclavista anglès, Robert Milligan, va ser retirada de l’exterior del Museu dels Docklands, a Londres.
Anti-racism protesters tore down and threw a bronze statue of 17th century slave trader Edward Colston into a river in Bristol, England on Sunday as thousands demonstrated across the UK over George Floyd's death https://cbsn.ws/2MHqO6S 


Però la protesta ha incrementat de to quan ha atacat directament un símbol britànic, el primer ministre Winston Churchill. L’estàtua en memòria del dirigent conservador que vigila el parlament britànic, al centre de Londres, va ser atacada amb un missatge molt clar: ‘Era un racista’. Però més enllà del dany material, la protesta ha sotmès el país en un debat. Les autoritats han col·locat uns plafons metàl·lics per a protegir l’escultura i evitar que l’emplaçament es converteixi en un punt de rivalitat entre col·lectius antiracistes i grups d’extrema dreta.

Imatge destacada avui al Regne Unit: l’estàtua de Winston Churchill de la plaça del Parlament de Londres, protegida. Va ser guixada durant una manifestació contra el racisme. Es vol evitar que sigui un punt de conflicte amb grups d’ultradreta aquest cap de setmana.

La polèmica ha obligat el primer ministre, Boris Johnson, a pronunciar-se sobre l’incident. El polític conservador que més s’ha obligat a imitar les formes de Churchill va escriure ahir uns piulets demanant respecte per l’escultura, tot i reconèixer que més d’una vegada havia fet comentaris racistes: ‘Sí, de vegades va expressar opinions que avui ens són inacceptables i que són inacceptables, però era un heroi i mereix plenament el seu memorial.’

La protesta pot arribar a Barcelona?

Si traslladem aquestes protestes al nostre país, la primera estàtua que ens ve al cap és la de Cristòfor Colom a Barcelona, al final de la Rambla. De moment no hi ha reaccions. Només la de la presidenta de Catalunya En Comú-Podem al Parlament, que en una entrevista al diari Ara assenyala que seria una bona mesura desmuntar-la. Leónidas Martín, professor de la UB de Polítiques Artístiques i especialista en art i pensament contemporani, es mostra dubitatiu sobre com poden afectar les protestes dels EUA en el monument de Colom a Barcelona. Explica que col·lectius indígenes s’hi reuneixen al voltant cada 12 d’octubre i en demanen l’enderrocament. Tanmateix, ressalta que té una ‘dimensió més gran’ que no pas l’estàtua d’Antonio López, que sí que va ser enderrocada.
Martín coneix bé la història perquè participava en SOS Racisme, l’entitat que des del 2014 demanava que es retirés l’estàtua en homenatge al negrer que va fer fortuna traficant esclaus a la Cuba colonial i que era situada en una plaça que també portava el seu nom. L’Ajuntament de Barcelona va abraçar la demanda i el març del 2018 el monument va ser retirat.
Moment de la retirada de l’estàtua d’Antonio López Fotografia: Ajuntament de Barcelona
Quan només hi ha dempeus el pedestal, SOS Rascisme va fer-hi una intervenció artística amb migrants africans que fa anys que viuen sense papers a la ciutat. Portava el nom de ‘Racismo sin comillas’ en al·lusió a López, que va ser el primer marquès de Comillas. En clau històrica, i més enllà de si la protesta arribarà als nostres carrers, recorda que la destrucció d’estàtues no és res nou i que és una pràctica que té una llarga tradició històrica que comença amb la destrucció de la Columna Vendôme, el 1871. ‘Les estàtues són la petrificació d’uns valors i una manera de veure el passat. Quan dues lectures socials s’enfronten, hi ha aquesta pràctica iconoclasta de destruir la simbologia que no comparteixes’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

El críptic missatge de Puigdemont amb Guardiola

Guardiola Puigdemont Facebook
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha publicat un críptic missatge a Facebook en plena negociació amb el PDeCAT i les altres formacions d'aquest espai, amb una foto amb l'entrenador Pep Guardiola.
El text és igualment enigmàtic: "Suspenem la militància dels nostres partits per militar només per Catalunya".
Puigdemont Guardiola
El post té 3.700 likes, 228 comentaris i 572 comparticions, i ha obert tota mena d'especulacions sobre les intencions del president i quin plantejament defensarà.

El tiet Jordi, per Joan J. Queralt

El tiet Jordi ha fet aquesta setmana 90 anys. Un aniversari estrany. Estrany perquè el tiet Jordi és un dels pares de la pàtria. Ficat en mil negocis, sempre de gran volada i amb visió de futur. És cert que molts van acabar de mala manera, als jutjats en més d’una ocasió, però ell en va sortir sempre sense ser esquitxat. Se’n va retirar al final. Però, com veureu, no han estat els negocis el que li han donat maldecaps.
Anem per feina. El seu prestigi era tan gran que, fins i tot, malgrat que no tots els socis ho veien clar i que havia escapçat algun més que merescut successor al front del seu imperi, a qui va designar, aliè a la família, no va ser criticat públicament, ni tan sols pels afectats directament. Alguns deien, però, que el seu successor era interí, fins que un dels seus fills, quan estigués ben madur, pogués agafar el timó. Coneixent el tiet Jordi, murri com era, és ben possible.
A partir de deixar els negocis, el tiet Jordi no es pot dir que es jubilés. Més aviat va canviar d’activitat. Va passar del món empresarial, on havia deixat una emprenta tan indeleble com discutida, al món intel·lectual, més aviat al món dels valors, dels valors superiors. Conferenciava, publicava, impulsava. Continuava sent un referent per a propis i estranys. A més, malgrat ser català, el tiet Jordi tenia molt bon cartell a Madrid des de sempre i a algunes capitals estrangeres, on era rebut com pocs per les altes autoritats locals, la qual cosa generava no poques enveges i reserves. Ras i curt: el tiet Jordi continuava sent un referent: tenia opinió sòlida sobre tot per a tot aquell que el volgués escoltar i de fet tenia cua per ser sentit en públic i en privat. Un orgull per a la família, el tiet Jordi.
Però vet aquí que, octogenari com era, l’home més respectable de la nostra família, i gosaria dir que pocs més com ell havia conegut, es presentà fa uns sis anys enrere a casa seva, a l’hora de dinar, quasi ja asseguts a taula la tieta Mercè i els fills encara solters. Es presentà acompanyat.
Això era infreqüent, això que anés a casa seva a dinar amb estranys sense avisar. Però d’immediat els estranys van passar a ser una amenaça pel nostre univers familiar: tot el construït entorn al pal de paller que havia estat el tiet Jordi es va diluir com un terròs de sucre a l’aigua, en un instant.
Com he dit, no vingué sol. L’acompanyava una dona madura, en la inicial seixantena, molt ben conservada i amb l’elegància de la distinció innata. També aparegué un jove, com tants d’altres, vestit informal, ben plantat, de suaus maneres. Pràcticament, des la polleguera del rebedor, va etzibar: “Us presento l’Aida i el vostre germà, Ot”. No calgué cap més paraula; amb aquestes set va quedar al descobert un secret de més de 30 anys. Teníem, nosaltres, un nou cosí i una mena de tieta postissa. Pel poc que els he freqüentat després, crec que és una pena no haver-los conegut abans. Si ens haguessim vist de forma regular, ens hauríem avingut. Jo m’he vist amb ells algun cop, amb l’Ot més, ja que som contemporanis; em sembla agradable i molt interessant; de fet això de l’astronomia, que és la seva professió, sempre m’ha atret.
Però aquesta incipient relació personal no és el tema. La qüestió és que aquell dinar ordinari de fa sis anys, mai va acabar. La família es va trencar. El matrimoni del tiet Jordi i la tieta Mercè va petar com un globus de fira. I els fills, els solters i els casats, es van dividir, encara que algun casat va ser especialment compassiu amb el tiet Jordi. Però, és clar, la meva família mai va a tornar a ser la mateixa. El pal de paller va caure, esmicolat. I van caure la seva dignitat, la seva autoritat, els seus valors. Al cap i a la fi, va caure per terra i va ser trepitjat tot allò que ell havia presentat com a frontispici de la seva vida i ens reclamava a la família que el seguíssim.
El temps, si no guareix, sí que apaivaga. La tieta Mercè, és clar, no vol sentir parlar del tema, encara que quasi a diari es creuen a l’escala, ja que el tiet Jordi ara viu en un mig soterrani del mateix immoble, amb vistes al pati de l'illa. Home, una mica humit i sobre tot amb poca claror sí que és, però no paga lloguer i li permet rebre alguna visita.
Alguns de la família i algun amic, els més moralment relativistes, s’han acostat a celebrar amb ell el seu 90è aniversari. No és l’home més popular del món -del món familiar-, però, què voleu que us digui, és el tiet Jordi. Amb això està tot dit.
 

dimecres, 29 de gener del 2020

El primer estudi després de l’anunci d’eleccions augura un empat entre JxCat i ERC i una forta pujada de la CUP


Després de l’anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, de convocar eleccions quan s’aprovi el pressupost, s’ha fet pública la primera estimació d’escons i vots sobre les eleccions al Parlament de Catalunya, a càrrec d’Electomania.
Segons aquest estudi que es fa de manera regular d’ençà de temps, les dues principals forces en el nou parlament serien ERC i JxCat, amb 31 escons cadascú. Per la seva part, la CUP obtindria 10 escons, fet que suposaria que es mantingués la majoria independentista i es pogués formar govern.
Actualment JxCat té 34 escons, ERC 32 i la CUP en té quatre. L’estudi d’Electomania detecta un fort augment de JxCat en relació a les dades del mateix estudi del 30 de novembre. Concretament JxCat guanya set escons respecte el novembre, mentre que ERC i CUP en perden tres cada partit.
El mateix estudi en l’edició del passat octubre donava 38 diputats a ERC, només 19 a JxCat i 13 a la CUP. En total sumaven 70 diputats, dos menys que en l’estimació actual i la mateixa xifra que hi ha ara en el parlament.
Segons aquest estudi, ERC, els comuns i el PSC també podrien formar govern, ja que arribarien a la majoria absoluta d’escons.
La dada més espectacular seria la caiguda de Ciutadans, que passaria de 36 escons a només 9. En canvi, Vox entraria per primera vegada al parlament català amb 6 escons. El PP en tindria onze i el PSC seria tercera força amb 27. No podria haver-hi un govern unionista PSC-PP-Vox-Ciutadans.


En vots, ERC seria la primera força, amb JxCat i PSC a molt poca distància i  l’independentisme aconseguiria un 48,5% dels vots.



Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

dijous, 17 d’octubre del 2019

18-O, VAGA GENERAL

17.10.19
18-O, VAGA GENERAL

EL BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS, s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als Presos Polítics i Exiliats, entre altres.

Víctor Lluelles i Cardona

dijous, 11 de juliol del 2019

JA PODEN FER UN PARTIT Jx155- FOTO: Neus Munté (JxCat ) escriu el nom de la socialista Núria Marín en la papereta de vot

JA PODEN FER UN PARTIT Jx155




Finalment Junts per Catalunya ha consumat el pacte que tenia emparaulat amb el PSC i ha cedit els seus vots a la candidata socialista, Núria Marín. Si en la primera votació la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat no obté 26 vots, necessaris per a la majoria, hi haurà una segona ronda.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu